dissabte, 19 de gener de 2008

On són les meves ulleres?

Tot seguint un altre tutorial de la Betz White, vaig fer aquest estiu aquesta funda per regalar...
Siguiendo otro de los tutoriales de Betz White, hice esta funda para regalar...

14 comentaris:

kristin ha dit...

precioso!

aliena ha dit...

M'encanta, t'ha quedat genial!!!
A més, també m'agraden molt les samarretes que fas.
Fins aviat

Anna OP ha dit...

quina funda tan xula!!

lluna d'abril ha dit...

Molt guapa la funda, m'agraden els colors.

ginesta ha dit...

Hola! Gràcies per la teva visita :) jo també he estat xafardejant pel teu bloc! Molt original aquesta funda!!

marina ha dit...

M´agrada molt!!!!!
I com que sóc 4 ulls i cada dos per tres no sé on posso les fundes,he decidit aprofitar la teva idea i fer una!!!! a veure si fent-la jo, li tinc més apreci i no em desapareix!!!!

ANA ha dit...

Hay que chula!!!
Pues no recuerdo si fue en "El país de las tentaciones" o en el Suplemento del País, pero cuando ví a Björk me pareció que llevaba algo hecho de agujas, ya veo que no fuí la única ;-)
Besos
Ana

DIANA ha dit...

Benvenuta nel mio blog!!!mille grazie per la tua visita !!Anche per me il tuo blog è pieno di ispirazione e anche a me piacciono le canzoni di Bjork!!Buona giornata !!

Karina (Bambi) ha dit...

Preciosa! Sabes que? Mi esposo me regaló una máquina de coser para mi cumpleañosasí que empezaré a experimentar! Tu eres una gran inspiración.

Betz White ha dit...

Looks great! Thanks for sharing it,
Betz

Dolça Maduixa ha dit...

T'ha quedadt molt bé...moltes felicitats. Te ha quedado muy bien muchas felicidades. Ptons

Laurasdream ha dit...

Hola Rid! Moltes gràcies per la teva visita al meu blog. Ha estat una sorpresa passar pel teu, els teus treballets m'agraden molt tant pel disseny com pels colors.

Àurea ha dit...

que chula!! T'ha quedat molt maca! L'únic problema que li veig, és que si ho portes al bolso les ulleres potser s'escapen... (és que sóc de les que porten un bolso a lo Mary Poppins... jijijiji)

Estercity ha dit...

Gracias por los animos.
Por suerte hay bloggeros como tu